• Compte enrere per

    • No dates present
  • Aquest és el resum d’una ruta nova pels dos ioiapedaleros per les terres del sud del país. Concretament la zona dels Ports entre Catalunya-Aragó-València. Nacho i Ricard varen ser els instigadors de la proposta que per poc no fot figa del tot entre els ioiapedalo. Varem salvar els mobles per la mínima :D Però bueno un cop decidits a anar-hi, tot just al migdia de divendres…. com sempre a ultimíssima hora ja no hi havia marxa enrere. El divendres passat 20 de novembre a demés hi havia previst un sopar a ca la germana del Jony o sigui que d’anar a dormir aviat ni parlar-ne, al final eren les 2a.m. tocades quan em ficava al sobre, ufffff. Havíem quedat a les 7a.m. al magatzem del Ricard a la Bordeta. Que hi farem així son les coses i així surten.

    Total que ben puntuals (uns 10’ tard…) arribem al lloc i tirem a la caça de la fragoneta del Nacho que ja està entrant a l’autopista de camí al sud. Al cap d’uns quilòmetres els trobem i anem seguint fins arribar a un restaurant a peu de carretera per trobar-nos amb el Rafa, Pep, Tarracus i Txemari (ahh sí, i el Pincho :D )

    Continuem un tros més de carretera típica de la província de Tarragona i parem a un hotel a tocar de la Sènia per recollir a gent vinguda d’Ainsa i Pamplona!!!! Un cop tots en marxa anem fins al lloc d’inici, a mig embassament d’Ulldecona. Allà deixem els cotxes i ens vestim per fotre canya als pedals que avui toca pujar de valent. Veieu el primer vídeo del dia presentant la ruta i l’entorn.



    please get flash to see the video

    El dia tenia un cert ritme de lentitud que no sé per què m’amoïnava… anem lents per la carretera a ritme de la frago del nacho (be patient my friend :D) que de tant en tant treu alguna flamerada negra en les reduccions de 5ena a 2ona per avançar :D, parem al bar per recollir gent, parem a l’hotel per recollir més gent i un cop al lloc d’inici al ser tanta gent es va trigar a estar tots preparats. Però no us preocupeu que els caps de colla s’encarregarien de recuperar el temps perdut a un ritme alegre per dir-ho així… :D :D :D crec q Jony em va dir que havia sortit una mitja de 10,2 km/h… en els 39 kms de ruta. Me va faltar un ‘poquito así’ per pillar alfombrilles de valent.

    Ale, un cop pillem la pista de pujaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaada, fem una parada per filmar al grup de cua i como no fer el ruc a la nostra manera.

    null



    please get flash to see the video

    Anem fent pista amunt sense parar i aguantant el ritmillo dels escapats. Un cop fem el revolt trempat que comenta en Ricard al vídeo fem una parada per fer una foto del grup de cua amb un fons de foto guapíssim.

     

      

    No gaire més tard fem una parada de ‘recés’ per agafar forces i en Jony fa un vídeo del mirador tot ple de bikers.



    please get flash to see the video

    Com he comentat abans avui també ens acompanya un biker 4×4. Una nova classe de company de ruta que està fet un fiera. Fort com roure pedala més que el Carles Tarragona, muhahahahahahahaha. Vegeu al Pincho.

     

     Tal com va avisar en Ricard aprofitaríem per anar a veure el Faig Pare, un arbre espectacular amb una estètica imponent. També varem aprofitar per fer-nos una foto de record.

     

     Després de la visita al Faig Pare, que va suposar quelcom més d’un quilòmetre de pujada per pista va tocar recular cap per avall per veure també el Pi Gran, un altre arbre de dimensions considerables. D’aquest no en varem fer cap foto. Parades de <5’ i se sent… –Però que fem aquí parats? I de cop i volta una estampida de gent pedalant feia cap a la següent pujada…. Mareta meva quin ritmillo que portem. No reeeeeeeeeeeee al cap d’una estona més fem la tant esperada parada per menjar alguna coseta i el Jony aprofita per fer una altre vídeo del ‘momento’



    please get flash to see the video

    Després de la parada i la mica de temps per menjar la gent es fot a fer estiraments ‘professionals’ i Jony i jo flipem una mica. Jo si m’astiro me trenco fijo. Preferim dedicar-nos a …. no fer res :D Així que anem tirandillo a la primera i tant esperada “trialera…” i dic trialera entre cometes i punts suspensius pq si que tenia un terreny empitjorat en comparació amb la pista, però a fer de Déu que calia pedalar a collons i al final caminar i tot!!! Varem decidir catalogar aquell tipus de sender com a ‘trialera de l’Èric’ però aquest cop amb pedres de veritat. La gent es va començar a protegir amb genolleres i colzeres i ulleres i blah, blah, blah,…



    please get flash to see the video

    Da tant en tant calia fer parades per mirar com altres reparaven les seves llantades i punxades que van ser abundants. Els que ens varem salvar aprofitàvem per fer-nos fotos  :D 

     Al final de la ‘trialera’ que em va costar un cansament de puta mare entre els repechons, pedres, caminata i vegetació abundant. Ara que va molar 3mil, si Sr. Ricard, bon puesto per liar-la. Al cap poca estona fèiem cap al poble de Fredes on FINALMENT VAREM PARAR MÉS DE 5’ SEGUITS!!!!! ueeeeeeeeeeEEEEeeEEE, temps per dinar i beure un Aquarius, ohhhhhhhhhhhhhhh quin bó!!! I ara si que ja sols quedava baixar, baixa, baixar i baixar sense coneixement fins arribar al cotxe. No tinc idea de la quantitat d’estona que va durar la baixada però va ser espatarrant.



    please get flash to see the video

     

     

     Després de continuar a estones tocava fer parades per que la gent fotia unes barrades a les rodes que llantaven a base de bé. De fet alguns tampoc portaven els gomàtics adequats pel tipus de terreny. Vegeu el vídeo.



    please get flash to see the video

    Al final de tot la cosa va sortir prou bé i poc a poc tothom fèiem cap al lloc d’inici. Pel camí es van quedar algunes càmeres rebentades i els venedors faran calaix, jajajajaja. Anda que les tubeless van donar un resultat de pena… Qüestió de sort.

     Així que ara tocava tornar cap a caseta que encara quedava camí, uns 170 i pico kms llargs a collons amb un cansament considerable i tot el diumenge per descansar. Tanco la crònica amb una foto del protagonista del dia que va deixar-nos a tots al·lucinats, en Pincho. 

     

    Podreu trobar l’àlbum sencers a http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=11565

    Comments 3 Comments »

    Boooooooooooooones!!!

    Doncs el cap de setmana passat (07-08/11/2009) hem fet pinya al poble per fer una ruta pedregosa que ens agrada força i passar la resta del temps menjant i dormint sense mesura.

    Iniciaré fent un recull dels millors moments de la ruta amb Jony i després veureu algun detall de com se les gasten per terres ‘mañes’.

    Ja divendres varem sortir de Lleida en direcció Asque per sopar i fer nit allí. Així sols calia matinar lo just per no fer tard a la hora de dinar. Tot i això era la una de la nit que anàvem a clapar, uffff quin fart de fer zzZZzzzZzzZzzZzzzetes i quina son al tocar diana a les 7:45!!!

    Per començar a escalfar motors em trobo que vaig oblidar prendre el Camel, així que toca pillar la clau fixa del pare 16-17 per les Deemax i encolomar una càmera ‘Presta’ al Jony :D :D

    Farem com si réee i tirarem igual. Apart he tingut el despiste de NO canviar les rodes i em tocarà pillar alfombrilles amb les super Larsen per terres de pedres i més pedres. Sensesme!! :D



    please get flash to see the video

    Així que un cop ja us em situat en el mapa (abstracte) i nosaltres amb la panxa plena és moment d’iniciar la marxeta amb un cel encapotat que a continuació us mostro.

    En un tres i no res arribem al pont de Fuentebaños i no parem fins fer tota la pujada del fons del riu fins la ermita de Sant Antón del tirón! (rodolíiiiii :) ). Que els qui l’han patit ja saben com és. Total que un cop dalt de tot i vorejant Alquezar fem una parada per prendre una instantània del poble que fa goig.

    Anem fent camí i els temps s’esvalota per moments, fa el intent de ploure però sense ganes i de cop i volta ens trobem amb l’arc de Sant Martí als nostres morros. Ja veiem que la cosa pot sortir per qualsevol lloc. I jo apart de no portar el Camel havia fet un canvi al Jony d’una càmera ‘presta’ a canvi de que ell deixés el seu xuvasquero. Així que si plou ens mullem els dos sí o sí. Deixem constància del particular ‘Núvol Quinton’ que ens ronda per sobre.

    Nem fent com qui no vol la cosa i arribem al poble de Sant Pelegrin on veiem una classes d’animal encara no retratat al web dels ioiapedalo. L’hem anomenat Burro Molina ja que el molt ‘Puta’ estava a cobert just abans de que es fotés a ploure. Així que a fer-li companyia toca, jejejjejeje. Llest el bitxo.



    please get flash to see the video

    Com de costum en nosaltres fem cas omís al consell del ruc i decidim fer via fins arribar al Mesón de Sevil. Puja que pujaràs per la ‘merma ruta’ segons els Joan, akakakakkakakakaka, pffffff, GRRRRRR :D i els pitjors pronostics es compleixen sobradament. El núvol quinton es fot negre com el sobaco un grillo i descarrega amb força un aiguat a falta d’una quilòmetre del meson. Toca’t els ous Maria que ens fotem xops en un moment. Toca pedalar fort fins arribar a refugi on per sort hi ha una mica de brasa encesa. Li fotem cartrons i llimadures de fusta per donar-li videta i ens fiquem a fer olor de fum qual ioiapedalero fumat!!!!



    please get flash to see the video

    Un cop revifats del fred i la roba molla s’aixeca una ventada que tot s’ho emporta. Moment de fer via doncs el vent ve de CUL!!! Oeoeoeooeoeoeoe, cosa inaudita en el món del ciclista. Anem a ritme pel camí pedregós planejant per la cresta de la serra on al poc ens trobarem un grup enorme de caçadors amb cotxes, rimocs i gossos per parar un tren. Decidim fer-nos els simpàtics i fer-los coneixedors de la nostra ruta ‘per si les flys’. Al final de tot un caçador que tanca el grup ens pregunta si ja hem passat tots els biciclistes i deixem enrere el neguit de les escopetes. Poc després fem aquesta foto que va quedar guapa on es veuen els camps llaurats just a la vora del camí per on hem pujat fa tot just una hora. Te collons la cosa.

    Anem tirant per feina no fos cas que el vent ens torni a portar un altre núvol emprenyador. Enllestim el tram de corriol pedregós fiu-fiu, voregem Alquezar sense fer-hi atenció i ens plantem al capdamunt del camí de baixada a Villacantal, lloc idílic pels qui no el coneixeu. Us ho recomano, es tracta d’una racó tranquil i fresc amb un encant especial. Així que us deixo amb un parell de vídeos i em dieu que tal! :D El primer del començament de la baixada a Villacantal i el segon just al fons, al llit del riu, damunt del pont, abans de començar la patejada padre (punt negatiu del lloc, no ho recordava :D :D jejejejeje)



    please get flash to see the video



    please get flash to see the video

    Fins aquí la ruta amb bici. Ara quedava lo llomillor del cap de setmana que és l’esport nacional d’Asque. Es tracta d’endrapar tant menjar com et fiquin al plat sense protestar rollo non-stop. Es comença amb el dinar de dissabte que dura fins la hora de berenar, on es berena i empalma amb la hora de sopar, sobre les 24h on la gent li fot fins les 2 o 3 de la matinada. Anem a dormir, esmorzem a casa si encara no has rebentat i guardant un raconet doncs a la hora de dinar torna a tocar fato del quinze amb les sobres del dia anterior i altres plats del dia, així fins berenar i anar fent fins la hora de marxar cap a Lleida empatxat com un animal.

    Us deixo un recull de fotos del ‘momento’ i un vídeo entranyable pels que encara no heu gaudit del so jotero del lugar.



    please get flash to see the video

    Podreu trobar els àlbums sencers a:

    Ruta en bici = http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=10686

    Festes d’Asque = http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=10835

    Comments Desactiva els comentaris

    Sabeu quan el profe et manava copiar cent vegades “No posaré mai més el llapis a l’ull d’en Martí perquè li podria fer molt mal” i tu, amb picardia, acabaves escrivint cent cops “No ho faré més” i ja està?

    Doncs el mateix ens ha anat passant amb la clàssica, o sigui que l’hem anat retallant per fer-la més ràpid i anar al gra (o sigui les trialeres) directament.

    Així que aquest dissabte ens vam decidir fer la clàssica d’entre totes les clàssiques que es fan i es desfan, o sigui Poblet, Matarrucs, La Pena, Zero fiascos, GR fins al Clot del Llop, Quatre termes, Rotonda, Boletaires, la dels arbres tallats, pista del Pic de l’Àguila, Marraneres del Colom, Senda del Colom, pista fins a la cadena, i trialera de la Pedrera.

    La veritat és que vam redescobrir raconets que feia temps que no trepitjàvem. Això sí, s’ha de dir que resulta una mica més dura respecte tal i com la fem normalment, doncs hi ha molta més senda que pista i resulta molt trenca-cames.

    Com veieu, vam trobar estones per fer el canelo tal i com manen els estatuts ioiapedaleros. Ressaltar l’afany colonitzador de taulades del Jony, i el grupet ciclista de diversos indrets que ens vam trobar dalt dels Quatre Termes.

    Tampoc hi va faltar la rostada d’en Jony amb estreno de la tèrmica nova noveta a la trialera dels boletaires, ni el brico-brida que comença a ser un habitual en les sortides…

    Trobareu més fotos, vídeos i paranoies diverses al fotovídeobloc… Salut!

    Comments 2 Comments »