Boooooooooooooones!!!

Doncs el cap de setmana passat (07-08/11/2009) hem fet pinya al poble per fer una ruta pedregosa que ens agrada força i passar la resta del temps menjant i dormint sense mesura.

Iniciaré fent un recull dels millors moments de la ruta amb Jony i després veureu algun detall de com se les gasten per terres ‘mañes’.

Ja divendres varem sortir de Lleida en direcció Asque per sopar i fer nit allí. Així sols calia matinar lo just per no fer tard a la hora de dinar. Tot i això era la una de la nit que anàvem a clapar, uffff quin fart de fer zzZZzzzZzzZzzZzzzetes i quina son al tocar diana a les 7:45!!!

Per començar a escalfar motors em trobo que vaig oblidar prendre el Camel, així que toca pillar la clau fixa del pare 16-17 per les Deemax i encolomar una càmera ‘Presta’ al Jony :D :D

Farem com si réee i tirarem igual. Apart he tingut el despiste de NO canviar les rodes i em tocarà pillar alfombrilles amb les super Larsen per terres de pedres i més pedres. Sensesme!! :D



please get flash to see the video

Així que un cop ja us em situat en el mapa (abstracte) i nosaltres amb la panxa plena és moment d’iniciar la marxeta amb un cel encapotat que a continuació us mostro.

En un tres i no res arribem al pont de Fuentebaños i no parem fins fer tota la pujada del fons del riu fins la ermita de Sant Antón del tirón! (rodolíiiiii :) ). Que els qui l’han patit ja saben com és. Total que un cop dalt de tot i vorejant Alquezar fem una parada per prendre una instantània del poble que fa goig.

Anem fent camí i els temps s’esvalota per moments, fa el intent de ploure però sense ganes i de cop i volta ens trobem amb l’arc de Sant Martí als nostres morros. Ja veiem que la cosa pot sortir per qualsevol lloc. I jo apart de no portar el Camel havia fet un canvi al Jony d’una càmera ‘presta’ a canvi de que ell deixés el seu xuvasquero. Així que si plou ens mullem els dos sí o sí. Deixem constància del particular ‘Núvol Quinton’ que ens ronda per sobre.

Nem fent com qui no vol la cosa i arribem al poble de Sant Pelegrin on veiem una classes d’animal encara no retratat al web dels ioiapedalo. L’hem anomenat Burro Molina ja que el molt ‘Puta’ estava a cobert just abans de que es fotés a ploure. Així que a fer-li companyia toca, jejejjejeje. Llest el bitxo.



please get flash to see the video

Com de costum en nosaltres fem cas omís al consell del ruc i decidim fer via fins arribar al Mesón de Sevil. Puja que pujaràs per la ‘merma ruta’ segons els Joan, akakakakkakakakaka, pffffff, GRRRRRR :D i els pitjors pronostics es compleixen sobradament. El núvol quinton es fot negre com el sobaco un grillo i descarrega amb força un aiguat a falta d’una quilòmetre del meson. Toca’t els ous Maria que ens fotem xops en un moment. Toca pedalar fort fins arribar a refugi on per sort hi ha una mica de brasa encesa. Li fotem cartrons i llimadures de fusta per donar-li videta i ens fiquem a fer olor de fum qual ioiapedalero fumat!!!!



please get flash to see the video

Un cop revifats del fred i la roba molla s’aixeca una ventada que tot s’ho emporta. Moment de fer via doncs el vent ve de CUL!!! Oeoeoeooeoeoeoe, cosa inaudita en el món del ciclista. Anem a ritme pel camí pedregós planejant per la cresta de la serra on al poc ens trobarem un grup enorme de caçadors amb cotxes, rimocs i gossos per parar un tren. Decidim fer-nos els simpàtics i fer-los coneixedors de la nostra ruta ‘per si les flys’. Al final de tot un caçador que tanca el grup ens pregunta si ja hem passat tots els biciclistes i deixem enrere el neguit de les escopetes. Poc després fem aquesta foto que va quedar guapa on es veuen els camps llaurats just a la vora del camí per on hem pujat fa tot just una hora. Te collons la cosa.

Anem tirant per feina no fos cas que el vent ens torni a portar un altre núvol emprenyador. Enllestim el tram de corriol pedregós fiu-fiu, voregem Alquezar sense fer-hi atenció i ens plantem al capdamunt del camí de baixada a Villacantal, lloc idílic pels qui no el coneixeu. Us ho recomano, es tracta d’una racó tranquil i fresc amb un encant especial. Així que us deixo amb un parell de vídeos i em dieu que tal! :D El primer del començament de la baixada a Villacantal i el segon just al fons, al llit del riu, damunt del pont, abans de començar la patejada padre (punt negatiu del lloc, no ho recordava :D :D jejejejeje)



please get flash to see the video



please get flash to see the video

Fins aquí la ruta amb bici. Ara quedava lo llomillor del cap de setmana que és l’esport nacional d’Asque. Es tracta d’endrapar tant menjar com et fiquin al plat sense protestar rollo non-stop. Es comença amb el dinar de dissabte que dura fins la hora de berenar, on es berena i empalma amb la hora de sopar, sobre les 24h on la gent li fot fins les 2 o 3 de la matinada. Anem a dormir, esmorzem a casa si encara no has rebentat i guardant un raconet doncs a la hora de dinar torna a tocar fato del quinze amb les sobres del dia anterior i altres plats del dia, així fins berenar i anar fent fins la hora de marxar cap a Lleida empatxat com un animal.

Us deixo un recull de fotos del ‘momento’ i un vídeo entranyable pels que encara no heu gaudit del so jotero del lugar.



please get flash to see the video

Podreu trobar els àlbums sencers a:

Ruta en bici = http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=10686

Festes d’Asque = http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=10835

Comments are closed.