És ja hora d’afegir una nova crònica al blog que fa dies que tocava. Així donarem sensació de moviment donat que la nostra presència a Internet ha complert el 1er any de vida tal i com ara està presentada.

Aquest cop toca ‘reviure’ (eh Jony? ) la sortida del passat 08/12/2009 pel Montsant, tot sortint del poble d’Ulldemolins amb companyia d’en Ricard (el guia), Joan, Èric i Jony (+1 servidor tb :p)

Èric i jo feia molt de temps que no ens deixàvem caure per aquelles contrades, anys i tot. En Ricard es va oferir per delectar-nos amb una ruta entretinguda d’allò més amb dues parts ben diferenciades.

La primera tot sortint del mateix Ulldemolins reprenent la carretera de tornada a Lleida (i de pujada també) per arribar fins un punt prou alt per iniciar una senda de baixada un altre cop al fons de barranc i a tocar d’Ulldemolins. La segona part s’inicia tot just deixant el poble en direcció a la falda del Montsant per iniciar una/es pujada/es de ‘pata negra’ que arriben ha estar asfaltades (de ciment) per tal que els cotxes menys preparats puguin pujar i no es faci malbé el camí amb la pluja i rodades del vehicles a motor. Però millor que ho sentiu de primera mà al següent vídeo.

Així doncs un cop remuntat el tram de carretera i trobada la senda de camí al fons de barranc per trobar el riu se’ns presenten aquestes visions del pedregal d’aquella contrada. Tot pedra i vegetació descontrolada que et fa venir ganes de retallar-te una mica les cames i esquena als qui tenim la ¿sort? de fer més de 1m75cms d’alçada. Vamos en segons quins aspectes m’atreviria a dir per trams hi havia moments de Talla S, la talla XL penalitza de collons per allí…

Ja tocant a la part baixa de la senda ens trobem amb el recent batejat ‘pas de la cabra’ que es veu a continuació.

Si aneu a mirar l’àlbum sencer hi veureu els vídeos de com els ioiapedaleros valents van fer el pas a sobre de la bici (…not me )

La veritat que el lloc s’ho val, una mica més endavant arribem a una espècie de cabana o hi ha fins i tot una font natural dins la pedra. Per acabar d’enlluernar-nos ens trobem amb el pont/s penjant que decidim passar muntats sobre la bici per no deixar, en cap moment, de fer el ruc. Vídeo ON!

Un cop passat aquest ‘momento’ no viscut encara pels ioiapedalo anem fent via tot seguint el barranc fins arribar al punt més baix de la ruta on parem a descansar una mica ja que ara torna a tocar pujar de nou fins a la vora del poble, però com veureu una mica més avall, farem una parada tècnica per…. au a mirar el vídeo =)

I com el vi sol s’assola malament al estomac del ciclista calia acompanyar-ho amb quelcom més contundent, com ara….

amb una mica de….

amb el següent resultat final…

Ara ja si que podíem afrontar les pujades del Montsant amb la certesa que no patiríem gana, el que va passar és que ens faltaven ganes de pujar… muhahahahahahaha. Anda que amb la panxa plena a petar de pa, vi i embotit va costar la de dios! Tot i així varem fer via amunt, amunt, amunt fins a un punt parcial doncs se’ns fotia el temps a sobre i en Ricard ens va fer baixar per una senda pedregosa molt guapa. See me there:

Una mica més endavant varen aprofitar per fer uns tallades que estan gravats i disponibles al àlbum sencer del fotobloc i carretera fins al poble per sanejar-nos una mica i reprendre el camí de tornada cap a casa per arribar a l’hora de dinar.

Ioiapedaleros això s’ha acabat per avui. Pels que tingueu ganes de més continueu veient l’àlbum sencer a http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=12189

FELICITATS A TOTS I GRACIES !!!!!!!!!!!!!!!

Va ser una ruta pensada per anar a rodar un xik sense gaires pretensions i de pas que Jony es tragués les ganes de veure els salts, les estructures de fusta dins el bosc i sobretot al Yeti. Va ser allí mateix a Fontescaldes on vaig conèixer al Jam ara deu fer 1 any i mig o més. Us deixo amb el vídeo de presentació:

Aquí us deixo un altre vídeo digna de sentir, sobretot al principi i al mig també i bueno millor que el veieu.

Un cop fet el primer tram de pujada i enllestit un bucle que s’inicia i acaba a 2 kms de Miramar prenem l’últim tram d’asfalt fins al poble per fer unes fotos i menjar alguna cosa.

Us fico un seguit d’imatges guapes que mereixen estar destacades:

Després de la parada on Paket va haver de reparar una punxada traïdora varem fer cim a les antenes per era moment d’anar a buscar una petita variant al inici del Yeti. Un cop dalt de tot teníem unes vistes a la part de Montblanc molt guapes així com uns vídeos aprofitant les rampichueles.

Poca cosa més a destacar, va estar prou bé, breu però intens, el temps ens va aguantar i el proper dia potser donarà per tornar a fer una segona pujada i fer 2xYetis.

Podreu trobar l’àlbum sencer a http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=11926

Total que ben puntuals (uns 10’ tard…) arribem al lloc i tirem a la caça de la fragoneta del Nacho que ja està entrant a l’autopista de camí al sud. Al cap d’uns quilòmetres els trobem i anem seguint fins arribar a un restaurant a peu de carretera per trobar-nos amb el Rafa, Pep, Tarracus i Txemari (ahh sí, i el Pincho )

Continuem un tros més de carretera típica de la província de Tarragona i parem a un hotel a tocar de la Sènia per recollir a gent vinguda d’Ainsa i Pamplona!!!! Un cop tots en marxa anem fins al lloc d’inici, a mig embassament d’Ulldecona. Allà deixem els cotxes i ens vestim per fotre canya als pedals que avui toca pujar de valent. Veieu el primer vídeo del dia presentant la ruta i l’entorn.

El dia tenia un cert ritme de lentitud que no sé per què m’amoïnava… anem lents per la carretera a ritme de la frago del nacho (be patient my friend ) que de tant en tant treu alguna flamerada negra en les reduccions de 5ena a 2ona per avançar , parem al bar per recollir gent, parem a l’hotel per recollir més gent i un cop al lloc d’inici al ser tanta gent es va trigar a estar tots preparats. Però no us preocupeu que els caps de colla s’encarregarien de recuperar el temps perdut a un ritme alegre per dir-ho així… crec q Jony em va dir que havia sortit una mitja de 10,2 km/h… en els 39 kms de ruta. Me va faltar un ‘poquito así’ per pillar alfombrilles de valent.

Ale, un cop pillem la pista de pujaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaada, fem una parada per filmar al grup de cua i como no fer el ruc a la nostra manera.

Anem fent pista amunt sense parar i aguantant el ritmillo dels escapats. Un cop fem el revolt trempat que comenta en Ricard al vídeo fem una parada per fer una foto del grup de cua amb un fons de foto guapíssim.

No gaire més tard fem una parada de ‘recés’ per agafar forces i en Jony fa un vídeo del mirador tot ple de bikers.

Com he comentat abans avui també ens acompanya un biker 4×4. Una nova classe de company de ruta que està fet un fiera. Fort com roure pedala més que el Carles Tarragona, muhahahahahahahaha. Vegeu al Pincho.

 Tal com va avisar en Ricard aprofitaríem per anar a veure el Faig Pare, un arbre espectacular amb una estètica imponent. També varem aprofitar per fer-nos una foto de record.

 Després de la visita al Faig Pare, que va suposar quelcom més d’un quilòmetre de pujada per pista va tocar recular cap per avall per veure també el Pi Gran, un altre arbre de dimensions considerables. D’aquest no en varem fer cap foto. Parades de <5’ i se sent… –Però que fem aquí parats? I de cop i volta una estampida de gent pedalant feia cap a la següent pujada…. Mareta meva quin ritmillo que portem. No reeeeeeeeeeeee al cap d’una estona més fem la tant esperada parada per menjar alguna coseta i el Jony aprofita per fer una altre vídeo del ‘momento’

Després de la parada i la mica de temps per menjar la gent es fot a fer estiraments ‘professionals’ i Jony i jo flipem una mica. Jo si m’astiro me trenco fijo. Preferim dedicar-nos a …. no fer res Així que anem tirandillo a la primera i tant esperada “trialera…” i dic trialera entre cometes i punts suspensius pq si que tenia un terreny empitjorat en comparació amb la pista, però a fer de Déu que calia pedalar a collons i al final caminar i tot!!! Varem decidir catalogar aquell tipus de sender com a ‘trialera de l’Èric’ però aquest cop amb pedres de veritat. La gent es va començar a protegir amb genolleres i colzeres i ulleres i blah, blah, blah,…

Da tant en tant calia fer parades per mirar com altres reparaven les seves llantades i punxades que van ser abundants. Els que ens varem salvar aprofitàvem per fer-nos fotos   

 Al final de la ‘trialera’ que em va costar un cansament de puta mare entre els repechons, pedres, caminata i vegetació abundant. Ara que va molar 3mil, si Sr. Ricard, bon puesto per liar-la. Al cap poca estona fèiem cap al poble de Fredes on FINALMENT VAREM PARAR MÉS DE 5’ SEGUITS!!!!! ueeeeeeeeeeEEEEeeEEE, temps per dinar i beure un Aquarius, ohhhhhhhhhhhhhhh quin bó!!! I ara si que ja sols quedava baixar, baixa, baixar i baixar sense coneixement fins arribar al cotxe. No tinc idea de la quantitat d’estona que va durar la baixada però va ser espatarrant.

 Després de continuar a estones tocava fer parades per que la gent fotia unes barrades a les rodes que llantaven a base de bé. De fet alguns tampoc portaven els gomàtics adequats pel tipus de terreny. Vegeu el vídeo.

Al final de tot la cosa va sortir prou bé i poc a poc tothom fèiem cap al lloc d’inici. Pel camí es van quedar algunes càmeres rebentades i els venedors faran calaix, jajajajaja. Anda que les tubeless van donar un resultat de pena… Qüestió de sort.

 Així que ara tocava tornar cap a caseta que encara quedava camí, uns 170 i pico kms llargs a collons amb un cansament considerable i tot el diumenge per descansar. Tanco la crònica amb una foto del protagonista del dia que va deixar-nos a tots al·lucinats, en Pincho. 

Podreu trobar l’àlbum sencers a http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=11565

Doncs el cap de setmana passat (07-08/11/2009) hem fet pinya al poble per fer una ruta pedregosa que ens agrada força i passar la resta del temps menjant i dormint sense mesura.

Iniciaré fent un recull dels millors moments de la ruta amb Jony i després veureu algun detall de com se les gasten per terres ‘mañes’.

Ja divendres varem sortir de Lleida en direcció Asque per sopar i fer nit allí. Així sols calia matinar lo just per no fer tard a la hora de dinar. Tot i això era la una de la nit que anàvem a clapar, uffff quin fart de fer zzZZzzzZzzZzzZzzzetes i quina son al tocar diana a les 7:45!!!

Per començar a escalfar motors em trobo que vaig oblidar prendre el Camel, així que toca pillar la clau fixa del pare 16-17 per les Deemax i encolomar una càmera ‘Presta’ al Jony

Farem com si réee i tirarem igual. Apart he tingut el despiste de NO canviar les rodes i em tocarà pillar alfombrilles amb les super Larsen per terres de pedres i més pedres. Sensesme!!

Així que un cop ja us em situat en el mapa (abstracte) i nosaltres amb la panxa plena és moment d’iniciar la marxeta amb un cel encapotat que a continuació us mostro.

En un tres i no res arribem al pont de Fuentebaños i no parem fins fer tota la pujada del fons del riu fins la ermita de Sant Antón del tirón! (rodolíiiiii ). Que els qui l’han patit ja saben com és. Total que un cop dalt de tot i vorejant Alquezar fem una parada per prendre una instantània del poble que fa goig.

Anem fent camí i els temps s’esvalota per moments, fa el intent de ploure però sense ganes i de cop i volta ens trobem amb l’arc de Sant Martí als nostres morros. Ja veiem que la cosa pot sortir per qualsevol lloc. I jo apart de no portar el Camel havia fet un canvi al Jony d’una càmera ‘presta’ a canvi de que ell deixés el seu xuvasquero. Així que si plou ens mullem els dos sí o sí. Deixem constància del particular ‘Núvol Quinton’ que ens ronda per sobre.

Nem fent com qui no vol la cosa i arribem al poble de Sant Pelegrin on veiem una classes d’animal encara no retratat al web dels ioiapedalo. L’hem anomenat Burro Molina ja que el molt ‘Puta’ estava a cobert just abans de que es fotés a ploure. Així que a fer-li companyia toca, jejejjejeje. Llest el bitxo.

Com de costum en nosaltres fem cas omís al consell del ruc i decidim fer via fins arribar al Mesón de Sevil. Puja que pujaràs per la ‘merma ruta’ segons els Joan, akakakakkakakakaka, pffffff, GRRRRRR i els pitjors pronostics es compleixen sobradament. El núvol quinton es fot negre com el sobaco un grillo i descarrega amb força un aiguat a falta d’una quilòmetre del meson. Toca’t els ous Maria que ens fotem xops en un moment. Toca pedalar fort fins arribar a refugi on per sort hi ha una mica de brasa encesa. Li fotem cartrons i llimadures de fusta per donar-li videta i ens fiquem a fer olor de fum qual ioiapedalero fumat!!!!

Un cop revifats del fred i la roba molla s’aixeca una ventada que tot s’ho emporta. Moment de fer via doncs el vent ve de CUL!!! Oeoeoeooeoeoeoe, cosa inaudita en el món del ciclista. Anem a ritme pel camí pedregós planejant per la cresta de la serra on al poc ens trobarem un grup enorme de caçadors amb cotxes, rimocs i gossos per parar un tren. Decidim fer-nos els simpàtics i fer-los coneixedors de la nostra ruta ‘per si les flys’. Al final de tot un caçador que tanca el grup ens pregunta si ja hem passat tots els biciclistes i deixem enrere el neguit de les escopetes. Poc després fem aquesta foto que va quedar guapa on es veuen els camps llaurats just a la vora del camí per on hem pujat fa tot just una hora. Te collons la cosa.

Anem tirant per feina no fos cas que el vent ens torni a portar un altre núvol emprenyador. Enllestim el tram de corriol pedregós fiu-fiu, voregem Alquezar sense fer-hi atenció i ens plantem al capdamunt del camí de baixada a Villacantal, lloc idílic pels qui no el coneixeu. Us ho recomano, es tracta d’una racó tranquil i fresc amb un encant especial. Així que us deixo amb un parell de vídeos i em dieu que tal! El primer del començament de la baixada a Villacantal i el segon just al fons, al llit del riu, damunt del pont, abans de començar la patejada padre (punt negatiu del lloc, no ho recordava jejejejeje)

Fins aquí la ruta amb bici. Ara quedava lo llomillor del cap de setmana que és l’esport nacional d’Asque. Es tracta d’endrapar tant menjar com et fiquin al plat sense protestar rollo non-stop. Es comença amb el dinar de dissabte que dura fins la hora de berenar, on es berena i empalma amb la hora de sopar, sobre les 24h on la gent li fot fins les 2 o 3 de la matinada. Anem a dormir, esmorzem a casa si encara no has rebentat i guardant un raconet doncs a la hora de dinar torna a tocar fato del quinze amb les sobres del dia anterior i altres plats del dia, així fins berenar i anar fent fins la hora de marxar cap a Lleida empatxat com un animal.

Us deixo un recull de fotos del ‘momento’ i un vídeo entranyable pels que encara no heu gaudit del so jotero del lugar.

Podreu trobar els àlbums sencers a:

Ruta en bici = http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=10686

Festes d’Asque = http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=10835

Doncs el mateix ens ha anat passant amb la clàssica, o sigui que l’hem anat retallant per fer-la més ràpid i anar al gra (o sigui les trialeres) directament.

Així que aquest dissabte ens vam decidir fer la clàssica d’entre totes les clàssiques que es fan i es desfan, o sigui Poblet, Matarrucs, La Pena, Zero fiascos, GR fins al Clot del Llop, Quatre termes, Rotonda, Boletaires, la dels arbres tallats, pista del Pic de l’Àguila, Marraneres del Colom, Senda del Colom, pista fins a la cadena, i trialera de la Pedrera.

La veritat és que vam redescobrir raconets que feia temps que no trepitjàvem. Això sí, s’ha de dir que resulta una mica més dura respecte tal i com la fem normalment, doncs hi ha molta més senda que pista i resulta molt trenca-cames.

Com veieu, vam trobar estones per fer el canelo tal i com manen els estatuts ioiapedaleros. Ressaltar l’afany colonitzador de taulades del Jony, i el grupet ciclista de diversos indrets que ens vam trobar dalt dels Quatre Termes.

Tampoc hi va faltar la rostada d’en Jony amb estreno de la tèrmica nova noveta a la trialera dels boletaires, ni el brico-brida que comença a ser un habitual en les sortides…

Trobareu més fotos, vídeos i paranoies diverses al fotovídeobloc… Salut!

Faig un petit recull de les millors i dels companys de la terra ferma, uéeeeeeee!

Al tanto amb la roda del davant!!

Nachondo

Pibrall

Empuntada

Xavi

Nachondo (bis)

Ferraken

Pepino

Nachondo ex-Bike

White Pepino!!!!! Ohhh BOS!!

Nacho volant el pobre “forascort” davant la sibil·llllllla

Marc volant amb la seva Mandarina

Nacho negociant el Wallride del Canyeret,amb la Seu Vella al fons

Multibiker lleidatà a les escales del C/ Dels Dolors

Marc apropant-se a la meta

]]> http://ioiapedalo.cat/?feed=rss2&p=251 0 http://ioiapedalo.cat/?p=239 http://ioiapedalo.cat/?p=239#comments Sun, 25 Oct 2009 23:32:36 +0000 eric http://ioiapedalo.cat/?p=239 Doncs ja l’hem fet! Avui diumenge ens hem trobat amb el Gerard, l’Albert,  i l’Edu com estrella invitada a Balaguer per fer junta la ruta. La intenció era fer la ruta de 70km (que han acabat resultant uns pocs menys).

Hem sortit sobre les 8’40 (la sortida és oberta entre 8 i 9) direcció Cèrvoles. Horeta i mitja després arribàvem a la primera de les ermites, on hi havia pa amb tomàquet i embotits per esmorzar. Nosaltres hem menjat, però els que anaven darrera del Gerard potser no podran dir el mateix. És el que té intentar menjar després d’uns ioiapedaleros…

Després d’esmorzar a Cérvoles

Seguim la ruta direcció Os de Balaguer, on la nova trialera posa a prova les mans… Ja no recordava què era una rígida. Tot i això, els atxassos estan a la ordre del dia, i poc després arribem a Os sense extremitats superiors.

Per un sender molt xulo arribem al monestir de les Ametlles (o són les Avellanes?), i seguim fins a Vva de la Sal on hi ha un altre avituallament. Allà ens trobem al Ricard de Sort, l’amic del Nacho i xerrem una estoneta. Fem un mos ràpid i pugem cap a la ermita de Montalegre, a ritme asiàtic (o sigui, xino-xano). Pujant el Gerard té un petit incident degut a la seva estimada Larsen de davant, ja ho veureu al vídeo…

Un cop dalt fem un altre mos, ens trobem al Gerard Quadrat  (quant de temps)!  i òbviament decidim baixar per la trialera infernal… Què hi podem perdre, si ja no tenim mans i el cap ja fa anys que no el fem servir?

Mmmm… Què bona la taronja!

Arribem a baix trinxats, remuntem uns 2 km de camí i fem la trialera fins a St. Llorenç de Montgai. Aqui hi ha la bifurcació per fer la tercera trialera (St. Jordi de Camarasa) o girar cap a Balaguer, però com que fa dies que no ioiapedalem gaire decidim que ja en tenim prou i tombem cap a Balaguer, que ara ja és planer.

Arribem a Balaguer a dos quarts de tres, i al Parc de la Transsegre hi ha el dinar de germanor. La veritat és que el menjar ha caigut bé, ja hi havia ganeta. I de la canya fresqueta què dir-ne! Dinem amb l’Albert i la Sònia, el Dani i el seu pare i nosaltres tres. Ha valgut la pena trobar-nos amb velles glòries, com el Pedrosa de Balaguer, l’Andreu Garriga, el Santi del BTT, el Rosanes del BTT, i altres cares conegudes d’aquelles que no associes a cap nom…

Per cert, com heu vist he pogut estrenar la joguineta nova!

Hem començat a pedalar sobre les 11’15 fent-nos lloc entre velocípeds i enfendros diversos, i fins que no hem rodat una estoneta la cosa no s’ha dessaturat una mica.

Hem anat cap als instituts, Rufea, Canalització, Pardinyes, la Mitjana, Polígon del Segre i  Camps Elisis altre cop, així que han sortit uns 30km a ritme de “Verano azul”.

S’ha vist de tot, sobretot canalla, però també algun tàndem, bicicletes que grinyolaven pertot arreu, i engendros diversos com aquest que veieu aqui sota.

Acabada la ruta ens han donat un suculent avituallament (o sigui una poma, un brioixet, un aquarius, i una samarreta que anirà molt bé per netejar vidres…). Ens hem assegut com una panda de gitanos en el vial del pont de Pardinyes, i hem tornat als camps elisis. En la foto podeu observar amb quin deliri l’Ivan devorava el briox, i es que com que està de Rodrigues passa més gana que el perro del hortelano…

El cas és que hem acabat vora les 13’30, amb un lleuger mal de cul que ja ha anat desapareixent, i que ens ha encoratjat a fer els Ermitanyos el cap de setmana que ve… O no?

]]> http://ioiapedalo.cat/?feed=rss2&p=233 0