• Compte enrere per

    • No dates present
  • Author Archive

    Sabeu quan el profe et manava copiar cent vegades “No posaré mai més el llapis a l’ull d’en Martí perquè li podria fer molt mal” i tu, amb picardia, acabaves escrivint cent cops “No ho faré més” i ja està?

    Doncs el mateix ens ha anat passant amb la clàssica, o sigui que l’hem anat retallant per fer-la més ràpid i anar al gra (o sigui les trialeres) directament.

    Així que aquest dissabte ens vam decidir fer la clàssica d’entre totes les clàssiques que es fan i es desfan, o sigui Poblet, Matarrucs, La Pena, Zero fiascos, GR fins al Clot del Llop, Quatre termes, Rotonda, Boletaires, la dels arbres tallats, pista del Pic de l’Àguila, Marraneres del Colom, Senda del Colom, pista fins a la cadena, i trialera de la Pedrera.

    La veritat és que vam redescobrir raconets que feia temps que no trepitjàvem. Això sí, s’ha de dir que resulta una mica més dura respecte tal i com la fem normalment, doncs hi ha molta més senda que pista i resulta molt trenca-cames.

    Com veieu, vam trobar estones per fer el canelo tal i com manen els estatuts ioiapedaleros. Ressaltar l’afany colonitzador de taulades del Jony, i el grupet ciclista de diversos indrets que ens vam trobar dalt dels Quatre Termes.

    Tampoc hi va faltar la rostada d’en Jony amb estreno de la tèrmica nova noveta a la trialera dels boletaires, ni el brico-brida que comença a ser un habitual en les sortides…

    Trobareu més fotos, vídeos i paranoies diverses al fotovídeobloc… Salut!

    Comments 2 Comments »

    Avui diumenge hem fet una ioiaexpedició a posar el nas al Downtown, per recordar antigues proeses de quan érem ‘jovens’… Heus aqui algunes fotos de companys de Le terre ferme…

    DSCN3983

    Nacho volant el pobre “forascort” davant la sibil·llllllla

    DSCN3995

    Marc volant amb la seva Mandarina

    DSCN4000Nacho negociant el Wallride del Canyeret,amb la Seu Vella al fons

    DSCN4003Multibiker lleidatà a les escales del C/ Dels Dolors

    DSCN4013Marc apropant-se a la meta

    Comments Desactiva els comentaris

    Doncs ja l’hem fet! Avui diumenge ens hem trobat amb el Gerard, l’Albert,  i l’Edu com estrella invitada a Balaguer per fer junta la ruta. La intenció era fer la ruta de 70km (que han acabat resultant uns pocs menys).

    ruta-ermitanyos09

    perfil-ermitanyos09

    Hem sortit sobre les 8’40 (la sortida és oberta entre 8 i 9) direcció Cèrvoles. Horeta i mitja després arribàvem a la primera de les ermites, on hi havia pa amb tomàquet i embotits per esmorzar. Nosaltres hem menjat, però els que anaven darrera del Gerard potser no podran dir el mateix. És el que té intentar menjar després d’uns ioiapedaleros…DSCN3956

    Després d’esmorzar a Cérvoles

    Seguim la ruta direcció Os de Balaguer, on la nova trialera posa a prova les mans… Ja no recordava què era una rígida. Tot i això, els atxassos estan a la ordre del dia, i poc després arribem a Os sense extremitats superiors.

    Per un sender molt xulo arribem al monestir de les Ametlles (o són les Avellanes?), i seguim fins a Vva de la Sal on hi ha un altre avituallament. Allà ens trobem al Ricard de Sort, l’amic del Nacho i xerrem una estoneta. Fem un mos ràpid i pugem cap a la ermita de Montalegre, a ritme asiàtic (o sigui, xino-xano). Pujant el Gerard té un petit incident degut a la seva estimada Larsen de davant, ja ho veureu al vídeo…

    Un cop dalt fem un altre mos, ens trobem al Gerard Quadrat  (quant de temps)!  i òbviament decidim baixar per la trialera infernal… Què hi podem perdre, si ja no tenim mans i el cap ja fa anys que no el fem servir?

    DSCN3958

    Mmmm… Què bona la taronja!

    Arribem a baix trinxats, remuntem uns 2 km de camí i fem la trialera fins a St. Llorenç de Montgai. Aqui hi ha la bifurcació per fer la tercera trialera (St. Jordi de Camarasa) o girar cap a Balaguer, però com que fa dies que no ioiapedalem gaire decidim que ja en tenim prou i tombem cap a Balaguer, que ara ja és planer.

    DSCN3960

    Arribem a Balaguer a dos quarts de tres, i al Parc de la Transsegre hi ha el dinar de germanor. La veritat és que el menjar ha caigut bé, ja hi havia ganeta. I de la canya fresqueta què dir-ne! Dinem amb l’Albert i la Sònia, el Dani i el seu pare i nosaltres tres. Ha valgut la pena trobar-nos amb velles glòries, com el Pedrosa de Balaguer, l’Andreu Garriga, el Santi del BTT, el Rosanes del BTT, i altres cares conegudes d’aquelles que no associes a cap nom…

    DSCN3962

    Per cert, com heu vist he pogut estrenar la joguineta nova!

    Comments 1 Comment »