• Compte enrere per

    • No dates present
  • Author Archive

    Bones nits a tothom,

    És ja hora d’afegir una nova crònica al blog que fa dies que tocava. Així donarem sensació de moviment donat que la nostra presència a Internet ha complert el 1er any de vida tal i com ara està presentada.

    Aquest cop toca ‘reviure’ (eh Jony? :D) la sortida del passat 08/12/2009 pel Montsant, tot sortint del poble d’Ulldemolins amb companyia d’en Ricard (el guia), Joan, Èric i Jony (+1 servidor tb :p)

    Èric i jo feia molt de temps que no ens deixàvem caure per aquelles contrades, anys i tot. En Ricard es va oferir per delectar-nos amb una ruta entretinguda d’allò més amb dues parts ben diferenciades.

    La primera tot sortint del mateix Ulldemolins reprenent la carretera de tornada a Lleida (i de pujada també) per arribar fins un punt prou alt per iniciar una senda de baixada un altre cop al fons de barranc i a tocar d’Ulldemolins. La segona part s’inicia tot just deixant el poble en direcció a la falda del Montsant per iniciar una/es pujada/es de ‘pata negra’ que arriben ha estar asfaltades (de ciment) per tal que els cotxes menys preparats puguin pujar i no es faci malbé el camí amb la pluja i rodades del vehicles a motor. Però millor que ho sentiu de primera mà al següent vídeo.



    please get flash to see the video

    Així doncs un cop remuntat el tram de carretera i trobada la senda de camí al fons de barranc per trobar el riu se’ns presenten aquestes visions del pedregal d’aquella contrada. Tot pedra i vegetació descontrolada que et fa venir ganes de retallar-te una mica les cames i esquena als qui tenim la ¿sort? de fer més de 1m75cms d’alçada. Vamos en segons quins aspectes m’atreviria a dir per trams hi havia moments de Talla S, la talla XL penalitza de collons per allí…

    Ja tocant a la part baixa de la senda ens trobem amb el recent batejat ‘pas de la cabra’ que es veu a continuació.

    Si aneu a mirar l’àlbum sencer hi veureu els vídeos de com els ioiapedaleros valents van fer el pas a sobre de la bici (…not me :D )

    La veritat que el lloc s’ho val, una mica més endavant arribem a una espècie de cabana o hi ha fins i tot una font natural dins la pedra. Per acabar d’enlluernar-nos ens trobem amb el pont/s penjant que decidim passar muntats sobre la bici per no deixar, en cap moment, de fer el ruc. Vídeo ON!



    please get flash to see the video

    Un cop passat aquest ‘momento’ no viscut encara pels ioiapedalo anem fent via tot seguint el barranc fins arribar al punt més baix de la ruta on parem a descansar una mica ja que ara torna a tocar pujar de nou fins a la vora del poble, però com veureu una mica més avall, farem una parada tècnica per…. au a mirar el vídeo =)

     



    please get flash to see the video

    I com el vi sol s’assola malament al estomac del ciclista calia acompanyar-ho amb quelcom més contundent, com ara….

    amb una mica de….

    amb el següent resultat final…

    Ara ja si que podíem afrontar les pujades del Montsant amb la certesa que no patiríem gana, el que va passar és que ens faltaven ganes de pujar… muhahahahahahaha. Anda que amb la panxa plena a petar de pa, vi i embotit va costar la de dios! Tot i així varem fer via amunt, amunt, amunt fins a un punt parcial doncs se’ns fotia el temps a sobre i en Ricard ens va fer baixar per una senda pedregosa molt guapa. See me there:

    Una mica més endavant varen aprofitar per fer uns tallades que estan gravats i disponibles al àlbum sencer del fotobloc i carretera fins al poble per sanejar-nos una mica i reprendre el camí de tornada cap a casa per arribar a l’hora de dinar.



    please get flash to see the video

    Ioiapedaleros això s’ha acabat per avui. Pels que tingueu ganes de més continueu veient l’àlbum sencer a http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=12189

    Comments Desactiva els comentaris

    Poc a poc miraré de ficar-me al dia i avui toca la crònica de la rutilla del dissabte 28/11/2009 pel coll de l’illa amb el Txema, Jony i Jam. 

    Va ser una ruta pensada per anar a rodar un xik sense gaires pretensions i de pas que Jony es tragués les ganes de veure els salts, les estructures de fusta dins el bosc i sobretot al Yeti. Va ser allí mateix a Fontescaldes on vaig conèixer al Jam ara deu fer 1 any i mig o més. Us deixo amb el vídeo de presentació:



    please get flash to see the video

    Aquí us deixo un altre vídeo digna de sentir, sobretot al principi i al mig també i bueno millor que el veieu.



    please get flash to see the video

    Un cop fet el primer tram de pujada i enllestit un bucle que s’inicia i acaba a 2 kms de Miramar prenem l’últim tram d’asfalt fins al poble per fer unes fotos i menjar alguna cosa.

    Us fico un seguit d’imatges guapes que mereixen estar destacades:

        

    Després de la parada on Paket va haver de reparar una punxada traïdora varem fer cim a les antenes per era moment d’anar a buscar una petita variant al inici del Yeti. Un cop dalt de tot teníem unes vistes a la part de Montblanc molt guapes així com uns vídeos aprofitant les rampichueles.

     



    please get flash to see the video



    please get flash to see the video



    please get flash to see the video

    Poca cosa més a destacar, va estar prou bé, breu però intens, el temps ens va aguantar i el proper dia potser donarà per tornar a fer una segona pujada i fer 2xYetis.

    Podreu trobar l’àlbum sencer a http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=11926

    Comments Desactiva els comentaris

    Aquest és el resum d’una ruta nova pels dos ioiapedaleros per les terres del sud del país. Concretament la zona dels Ports entre Catalunya-Aragó-València. Nacho i Ricard varen ser els instigadors de la proposta que per poc no fot figa del tot entre els ioiapedalo. Varem salvar els mobles per la mínima :D Però bueno un cop decidits a anar-hi, tot just al migdia de divendres…. com sempre a ultimíssima hora ja no hi havia marxa enrere. El divendres passat 20 de novembre a demés hi havia previst un sopar a ca la germana del Jony o sigui que d’anar a dormir aviat ni parlar-ne, al final eren les 2a.m. tocades quan em ficava al sobre, ufffff. Havíem quedat a les 7a.m. al magatzem del Ricard a la Bordeta. Que hi farem així son les coses i així surten.

    Total que ben puntuals (uns 10’ tard…) arribem al lloc i tirem a la caça de la fragoneta del Nacho que ja està entrant a l’autopista de camí al sud. Al cap d’uns quilòmetres els trobem i anem seguint fins arribar a un restaurant a peu de carretera per trobar-nos amb el Rafa, Pep, Tarracus i Txemari (ahh sí, i el Pincho :D )

    Continuem un tros més de carretera típica de la província de Tarragona i parem a un hotel a tocar de la Sènia per recollir a gent vinguda d’Ainsa i Pamplona!!!! Un cop tots en marxa anem fins al lloc d’inici, a mig embassament d’Ulldecona. Allà deixem els cotxes i ens vestim per fotre canya als pedals que avui toca pujar de valent. Veieu el primer vídeo del dia presentant la ruta i l’entorn.



    please get flash to see the video

    El dia tenia un cert ritme de lentitud que no sé per què m’amoïnava… anem lents per la carretera a ritme de la frago del nacho (be patient my friend :D) que de tant en tant treu alguna flamerada negra en les reduccions de 5ena a 2ona per avançar :D, parem al bar per recollir gent, parem a l’hotel per recollir més gent i un cop al lloc d’inici al ser tanta gent es va trigar a estar tots preparats. Però no us preocupeu que els caps de colla s’encarregarien de recuperar el temps perdut a un ritme alegre per dir-ho així… :D :D :D crec q Jony em va dir que havia sortit una mitja de 10,2 km/h… en els 39 kms de ruta. Me va faltar un ‘poquito así’ per pillar alfombrilles de valent.

    Ale, un cop pillem la pista de pujaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaada, fem una parada per filmar al grup de cua i como no fer el ruc a la nostra manera.

    null



    please get flash to see the video

    Anem fent pista amunt sense parar i aguantant el ritmillo dels escapats. Un cop fem el revolt trempat que comenta en Ricard al vídeo fem una parada per fer una foto del grup de cua amb un fons de foto guapíssim.

     

      

    No gaire més tard fem una parada de ‘recés’ per agafar forces i en Jony fa un vídeo del mirador tot ple de bikers.



    please get flash to see the video

    Com he comentat abans avui també ens acompanya un biker 4×4. Una nova classe de company de ruta que està fet un fiera. Fort com roure pedala més que el Carles Tarragona, muhahahahahahahaha. Vegeu al Pincho.

     

     Tal com va avisar en Ricard aprofitaríem per anar a veure el Faig Pare, un arbre espectacular amb una estètica imponent. També varem aprofitar per fer-nos una foto de record.

     

     Després de la visita al Faig Pare, que va suposar quelcom més d’un quilòmetre de pujada per pista va tocar recular cap per avall per veure també el Pi Gran, un altre arbre de dimensions considerables. D’aquest no en varem fer cap foto. Parades de <5’ i se sent… –Però que fem aquí parats? I de cop i volta una estampida de gent pedalant feia cap a la següent pujada…. Mareta meva quin ritmillo que portem. No reeeeeeeeeeeee al cap d’una estona més fem la tant esperada parada per menjar alguna coseta i el Jony aprofita per fer una altre vídeo del ‘momento’



    please get flash to see the video

    Després de la parada i la mica de temps per menjar la gent es fot a fer estiraments ‘professionals’ i Jony i jo flipem una mica. Jo si m’astiro me trenco fijo. Preferim dedicar-nos a …. no fer res :D Així que anem tirandillo a la primera i tant esperada “trialera…” i dic trialera entre cometes i punts suspensius pq si que tenia un terreny empitjorat en comparació amb la pista, però a fer de Déu que calia pedalar a collons i al final caminar i tot!!! Varem decidir catalogar aquell tipus de sender com a ‘trialera de l’Èric’ però aquest cop amb pedres de veritat. La gent es va començar a protegir amb genolleres i colzeres i ulleres i blah, blah, blah,…



    please get flash to see the video

    Da tant en tant calia fer parades per mirar com altres reparaven les seves llantades i punxades que van ser abundants. Els que ens varem salvar aprofitàvem per fer-nos fotos  :D 

     Al final de la ‘trialera’ que em va costar un cansament de puta mare entre els repechons, pedres, caminata i vegetació abundant. Ara que va molar 3mil, si Sr. Ricard, bon puesto per liar-la. Al cap poca estona fèiem cap al poble de Fredes on FINALMENT VAREM PARAR MÉS DE 5’ SEGUITS!!!!! ueeeeeeeeeeEEEEeeEEE, temps per dinar i beure un Aquarius, ohhhhhhhhhhhhhhh quin bó!!! I ara si que ja sols quedava baixar, baixa, baixar i baixar sense coneixement fins arribar al cotxe. No tinc idea de la quantitat d’estona que va durar la baixada però va ser espatarrant.



    please get flash to see the video

     

     

     Després de continuar a estones tocava fer parades per que la gent fotia unes barrades a les rodes que llantaven a base de bé. De fet alguns tampoc portaven els gomàtics adequats pel tipus de terreny. Vegeu el vídeo.



    please get flash to see the video

    Al final de tot la cosa va sortir prou bé i poc a poc tothom fèiem cap al lloc d’inici. Pel camí es van quedar algunes càmeres rebentades i els venedors faran calaix, jajajajaja. Anda que les tubeless van donar un resultat de pena… Qüestió de sort.

     Així que ara tocava tornar cap a caseta que encara quedava camí, uns 170 i pico kms llargs a collons amb un cansament considerable i tot el diumenge per descansar. Tanco la crònica amb una foto del protagonista del dia que va deixar-nos a tots al·lucinats, en Pincho. 

     

    Podreu trobar l’àlbum sencers a http://ioiapedalo.cat/fotobloc/main.php?g2_itemId=11565

    Comments 3 Comments »